Treball el petit príncep

Introducció

L’obra del Petit Príncep va ser publicada en abril de 1943, és una de les obres més característiques de Antoine de Saint Exuspéry, en francès el seu titulo és “Le petit prince”. Inclòs entre els millors llibres del segle XX a França, El Petit Príncep s'ha convertit en el llibre en francès més llegit i més traduït. Així doncs, compta amb traduccions a més de dos-cents cinquanta idiomes i dialectes, incloent al sistema de lectura braille

El que Antoine de Saint Exuspéry volia fer era una reflexió personal perquè l'home es trobés a si mateix i trobés els seus valors, i mai perdés l'esperit del nen que hi ha en el seu interior; i no de fer una conte infantil. En el llibre es tracten temes profunds com el sentit de la vida, la solitud, l'amistat, l'amor i la pèrdua.

Des de la seva primera publicació, la novel·la ha donat lloc a diverses adaptacions al llarg del temps, entre les quals s'inclouen enregistraments d'àudio, obres de teatre, pel·lícules, ballets, obres d'òpera i fins i tot una sèrie animada i un animi.

            

Opinió personal

El llibre del Petit Príncep, al principi no m'agradava i no entenia res , em costava enganxar-me i se'm feia pesat, però a mesura que llegia més em vaig adonar que era un gran llibre, m'han agradat moltíssim les històries que explicava el Petit Príncep per fer amè l'arranjament de la maquina de l'home.

El primer capítol va ser el que més em va costar d'entendre i ho vaig rellegir per entendre-ho millor. El capítol que més em va agradar va ser el del Petit Príncep amb la guineu, en aquest capítol em vaig ficar totalment en la història i m'ho imaginava, havien grans frases, eren molt boniques, totes tenien raó i et feien pensar. 

Penso que el Petit Príncep explica les seves històries amb amor, estima tot allò que li envolta, i encara més a la seva rosa, que podria ser com una metàfora de la vida, ell estima la vida.

El final m'ha semblat una mica trist pel comiat però d'altra banda ha estat bonic saber que el Petit Príncep ha pogut tornar al seu planeta al costat de la seva flor.

Com a conclusió el llibre m'ha fet adonar-me que no, únicament, hem d'agrair a les persones o admirar-les, si no que, també hem de donar gràcies per tenir tot tipus d'objectes, naturalesa, animals… cal valorar tot el que tenim perquè tot és útil i sense ells potser la vida seria massa difícil.

                                                                                                              

Valors amagats

Jo crec que el llibre amaga alguns valors en diferents personatges secundaris.

El primer seria la flor que crec que reprodueix l'orgull.

Després, els personatges que regnen cadascun dels planetes que va a visitar el Petit Príncep:

El primer és el Rei, representa l'ambició política. Es pensa que posseeix els estels perquè els ordena fer coses que no farien.

El segon a visitar és el Vanitós, representa la vanitat i l'egoisme de l'home. Vol que totes les persones ho admirin.

El tercer és el Bevedor, representa la falta de voluntat. Ell beu per oblidar la vergonya de ser un borratxo.

El quarta és l'Home de negocis, representa l'avarícia, el desig de posseir tot i l'ambició econòmica. Sempre està contant estels i vol utilitzar-los per comprar més estels, es pensa que són seus.

El cinquè és el Encenedor de fanals, que representa la responsabilitat ja que és l'únic que fa alguna cosa útil. El seu planeta trencada una vegada per minut i ha d'estar sempre encenent i apagant el farolet, a ell li agradaria poder descansar i dormir ja que li agrada molt.

Per últim el geògraf, representa la passió laboral. Vol donar a conèixer el món però no es mou per anar a conèixer-ho ell solament.

Frases especials

Capítol VI

Si un be es menja els arbustos, es menjarà també les flors no? 
—Un be es menja tot el que troba. 
—I també les flors que tenen espines?
—Sí; també les flors que tenen espines. 
—Llavors, para què li serveixen les espines? 
Confesso que no ho sabia

M'agrada aquesta frase perquè jo tampoc es perquè serveixen les espines, però penso que potser siguin per a altres depredadors, és com una forma que tenen les flors per protegir-se. Com per exemple una rosa que té espines, si la intentes agafar i et punxes ja no la voldràs i per a ella és la seva forma de sobreviure.

Capítol IX

Serà necessari que suporti dues o tres erugues, si vull conèixer les papallones; crec que són molt belles. 

Aquesta frase em fa pensar que per arribar a tenir el que realment desitgem amb tot el nostre amor, abans, hem de passar per coses que potser no ens agradin. Però si et tu creïs és possible, tot el que et proposis pots aconseguir-ho a pesar que hagin obstacles.

Capítol X

Si jo ordenés a un general que es transformés en au marina i el general no m'obeís, la culpa no seria del general, sinó meva.

Aquesta frase la interpreto com que si has ensenyat una base d'ensenyament, en demanar o ordenar alguna cosa, si es realitza correctament és perquè has fet un bon treball; però si al contrari no es realitza és perquè no has sabut ensenyar bé.

Capítol X

Només cal demanar a cadascun, la qual cosa cadascun pot donar.

Aquesta frase m'ha encantat, cada persona és diferent, cadascun de nosaltres té uns límits, i no pots demanar més del que saps que no pot. Hi ha una dita que és “no es poden demanar la lluna en un cove”, aquesta frase seria un sinònim.

Capítol X

És molt més difícil jutjar-se a si mateix, que jutjar als altres. Si aconsegueixes jutjar-te rectament és que ets un veritable savi. 

Sempre veiem els defectes dels altres i gairebé mai els nostres, veiem abans una molla de pa en l'ull d’ algú que un tros de pa a la nostra mà. Com a conclusió, penso que abans de jutjar als altres hem de jutjar-nos a nosaltres mateixos a pesar que ens costi.

Capítol XII

En aquest capítol, hi ha un dialogo molt breu on el Petit Príncep li pregunta al bevedor que perquè beu, i est li diu que per oblidar que sent vergonya de beure. M'ha semblat alguna cosa una mica greu, ja que això donis del meu punt de vista és el pitjor. Si vols oblidar alguna cosa no segueixis fent el mateix. Mai havia escoltat alguna cosa així, m'ha sorprès.

Capítol XX

"Em creia ric amb una flor única i resulta que no tinc més que una rosa ordinària. Això i els meus tres volcans que amb prou feines m'arriben al genoll i un dels quals per ventura estigui extingit per sempre. Realment no sóc un gran príncep... "

De vegades creiem que per posseir una cosa som millors que altres persones, però en altres llocs hi ha la mateixa cosa. No hem de sentir-nos ni els millors ni els pitjors per no ser únics a tenir aquesta cosa, si no que ens hem de sentir agraïts per tenir qualsevol cosa ja que molta gent no pot tenir.

Capítol XXI

“Tu no ets per a mi encara més que un noiet igual a altres cent mil noiets i no et necessito per res. Tampoc tu tens necessitat de mi i no sóc per a tu més que una guineu entre altres cent mil guineus semblants. Però si tu em domestiques, llavors tindrem necessitat l'u de l'altre. Tu seràs per a mi únic al món, jo seré per a tu únic al món...”

Aquest fragmenti m'ha encantat, em sembla realment increïble, té moltíssima raó, al principi ja siguin persones o animals o objectes, sempre són un més entre molts, però al cap del temps es fa únic. Hi ha una dita que és: “el frec fa l'afecte”.

Capítol XXI

Només amb el cor es pot veure bé; l'essencial és invisible per als ulls. 

Aquesta breu frase m'ha arribat al cor, és magnífica! Té moltíssima raó, l'havia llegit i escoltat però no sabia que era d'aquest llibre, m'ha fet il·lusió saber-ho. És la frase que més m'agrada del llibre.

Capítol XXVI

Vaig comprendre que no podia suportar la idea de no tornar a sentir mai més el seu riure. Era para mi com una font en el desert. 

Em sembla molt bonica aquesta frase, és la segona que més m'ha agradat. Fa una personificació del riure del Petit Príncep. És com el que més es necessita, el més important.