La síndrome de Asperger o trastorn de Asperger és un conjunt de problemes mentals i conductuals que forma part dels trastorns de l'espectre autista. S'enquadra dins dels trastorns generalitzats del desenvolupament. La persona afectada mostra dificultats en la interacció social i en la comunicació de gravetat variable, així com activitats i interessos en àrees que solen ser molt restringides i en molts casos estereotípiques.
Es diferencia de l'autisme infantil primerenc descrit per Kanner i d'altres formes menys específiques en què en el trastorn de Asperger no s'observa retard en el desenvolupament del llenguatge, i no existeix una pertorbació clínicament significativa en la seva adquisició. No hi ha retard, per exemple en l'edat en què apareixen les primeres paraules i frases, encara que poden existir particularitats qualitatives (per exemple gramaticals) que cridin l'atenció, així com una preservació generalitzada de la intel·ligència.Encara que l'edat d'aparició i detecció més freqüent se situa en la infància primerenca, moltes de les característiques del trastorn es fan notòries en fases més tardanes del desenvolupament, quan les habilitats de contacte social comencen a exercir un paper més central en la vida de la persona.
Es diferencia de l'autisme infantil primerenc descrit per Kanner i d'altres formes menys específiques en què en el trastorn de Asperger no s'observa retard en el desenvolupament del llenguatge, i no existeix una pertorbació clínicament significativa en la seva adquisició. No hi ha retard, per exemple en l'edat en què apareixen les primeres paraules i frases, encara que poden existir particularitats qualitatives (per exemple gramaticals) que cridin l'atenció, així com una preservació generalitzada de la intel·ligència.Encara que l'edat d'aparició i detecció més freqüent se situa en la infància primerenca, moltes de les característiques del trastorn es fan notòries en fases més tardanes del desenvolupament, quan les habilitats de contacte social comencen a exercir un paper més central en la vida de la persona.
Segons la definició plasmada en les conclusions del Segon Congrés Internacional sobre la síndrome de Asperger, realitzat a Sevilla en 2009, es tracta d'una discapacitat social d'aparició primerenca, que comporta una alteració en el processament de la informació.
La persona que ho presenta pot arribar a tenir una intel·ligència superior a la mitjana, encara que en la gran majoria dels casos, el CI global de l'individu sol ser normal, a diferència de l'Autisme d'Alt Funcionament, trobant-se una superioritat del CI verbal sobre el manipulatiu. Ocasionalment, els individus amb Asperger exhibeixen un maneig verbal atípic o excepcional, no obstant això, en aquelles tasques verbals para la realització de les quals es requereix d'un grau elevat d'interacció social, les puntuacions verbals poden arribar a descendir. Els subjectes diagnosticats amb Asperger presenten certs estils de processament cognitiu alternatius molt particulars, mostrant particularment la capacitat d'observar i assenyalar detalls que escapen a la majoria de les persones neurotípiques, i, amb freqüència, habilitats especials a certes àrees del processament.
Possiblement, l'aspecte més disfuncional de la síndrome de Asperger sigui l'absència d'empatia demostrada. Els individus amb SA experimenten dificultats en aspectes bàsics de la interacció social, la qual cosa pot incloure dificultats per forjar amistats, o per compartir satisfaccions o activitats gratificants amb altres persones (per exemple, mostrar-li a uns altres un interès propi en determinats objectes). També pot existir una absència de reciprocitat social o emocional, i una deterioració en la comunicació no verbal en àrees com el contacte ocular, l'expressió facial, la postura o el gest.
Suposa una discapacitat per entendre el món social, que es manifesta al nivell de comportaments socials inadequats proporcionant-los a ells i els seus familiars problemes en tots els àmbits.
Les persones amb SA poden no mostrar-se tan retrets davant els altres com farien les persones amb formes d'autisme més debilitants; s'aproximen als altres, encara que els resulti difícil.
Les persones amb síndrome de Asperger solen mostrar conductes, interessos i activitats restringides i repetitives, en ocasions de forma anormalment intensa o focalitzada. Poden veure's atrapats en rutines inflexibles, realitzar moviments repetitius o estereotipats, o mostrar una gran preocupació o interès per determinats components d'alguns objectes. Una de les característiques més cridaneres del SA és la fixació per determinades àrees d'interès específiques i molt concretes. Per exemple, poden recopilar grans quantitats d'informació sobre un tema relativament concret, com les dades meteorològiques o els noms dels estels, sense que existeixi una autèntica comprensió global del tema d'interès. Així, un nen pot presentar un interès a memoritzar nombres de sèrie de models de càmeres fotogràfiques sense que existeixi en ell un interès per la fotografia. Aquest comportament sol manifestar-se en l'edat escolar, normalment als 5 o 6 anys segons estudis realitzats a Estats Units. Encara que aquests interessos poden variar, solen fer-se més inusuals i centralitzats amb el temps, de manera que sovint poden arribar a dominar les interaccions socials fins al punt que la família propera del nen acabi involucrant-se en ells. Atès que resulta freqüent que els nens desenvolupin algun tipus d'interès sobre un tema molt concret, és possible que aquests símptomes siguin passats per alt.
Encara que les persones amb síndrome de Asperger adquireixen les habilitats lingüístiques sense que existeixi un retard general significatiu, i el seu discurs no sol presentar anormalitats significatives, la seva adquisició i ús del llenguatge solen presentar característiques atípiques. Algunes d'aquestes anormalitats són: verbositat, transicions abruptes, interpretacions literals, falta de comprensió de matisos, ús de metàfores que només tenen significat per a ells mateixos, dèficit en la percepció auditiva, parla afectada (excessivament pomposa o formal), discursos idiosincrátics i alteracions en el volum, to, entonació, prosòdia i ritme del parla. També s'ha observat la presència de ecolalias.
Entre els nens amb Asperger s'observa ocasionalment a més hiperlexia. Amb freqüència, els nens amb Asperger tenen un perfil d'intel·ligència no homogènia. Amb freqüència mostren fortaleses les d'ítems verbals de les proves d'intel·ligència. Aquest criteri també pot considerar-se per a la delimitació amb l'autisme d'alt funcionament, on les persones sovint mostren un menor rendiment lingüístic, sent millors els seus resultats en les tasques manuals o d'intel·ligència d'execució.
El tractament de la síndrome de Asperger està orientat al maneig de la simptomatologia estresant, així com a l'ensenyament de les habilitats socials, comunicatives i professionals apropiades per a l'edat que no han estat adquirides de forma natural durant el desenvolupament, a través d'una intervenció ajustada a les necessitats concretes de cada cas, establertes a partir d'una avaluació multidisciplinària. Encara que s'han fet progressos, no abunden les dades que recolzin l'eficàcia d'alguna intervenció en concret.
No hay comentarios:
Publicar un comentario