Pel·lícula "El milagro de Anna Sullivan"

Helen Keller va quedar sorda i cega a causa d'una malaltia quan tenia 19 mesos d'edat. Va arribar a desenvolupar-se culturalment i ser una escriptora i conferenciant pública mundialment famosa. Helen no es desanimava fàcilment. Aviat va començar a descobrir el món usant els seus altres sentits. Tocava i feia olor totes les coses que estaven al voltant d'ella i sentia les mans d'altres persones per «veure» el que estaven fent i imitava (copiava) els seus moviments. Quan tenia set anys d'edat va inventar 60 signes diferents que li servien per comunicar-se amb la seva família. Al no poder expressar-se ni entendre la seva frustració va augmentar amb l'edat i la seva ràbia anava a pitjor. Es va convertir en una persona salvatge, revoltosa i molt agressiva. Aquesta situació va fer que es veiés clarament la necessitat de fer alguna cosa. Justament, abans de complir set anys, la família va contractar a una tutora privada.

Anne Sullivan venia d'un ambient molt pobre. Havia perdut la visió quan tenia cinc anys i va ser abandonada en una casa d'escassos recursos. Va tenir la sort d'haver trobat un lloc on va ser ben acollida, el Col·legi Perkins per a Cecs a Boston. Després de diversos anys, i després de dues operacions amb èxit va recuperar la seva visió. Es va graduar obtenint el títol d'honor. Per al director de l'escola estava clar que Anne Sullivan era la persona adequada per educar a Hellen Keller.

El primer pas d'Anne va ser comunicar-se amb ella vencent la seva agressivitat amb força i paciència. El següent pas va ser ensenyar-li l'alfabet manual. Anne li posava en contacte amb els objectes i li lletrejava a la mà les paraules. Així va començar a animar-se i cada cosa que trobava l'agafava i preguntava a Anne com es deia. Així va ser preparant a la seva alumna amb noves paraules i idees que necessitaria per ensenyar-li a parlar. Com a resultat de tot aquest treball, Hellen arribo a ser més civilitzada i amable, i aviat va aprendre a llegir i escriure en Braille. També va aprendre a llegir dels llavis de les persones tocant-los amb els seus dits i sentint el moviment i les vibracions.

Anne la va ajudar en diverses institucions treballant amb altres materials i textos, ensenyant-li diferents lliçons i actuant com el seu intèrpret. Ella interpretava a les mans de Hellen el que els professors deien en classe, i transcrivia en els llibres utilitzant el sistema Braille.

Hellen es va graduar amb títol d'honor de la Radcliffe College en 1904. Tenia un poder de concentració extraordinari, molt bona memòria i molt bons recursos personals per millorar. Mentre estava en aquella escola va escriure «La Història de La meva Vida». Aquest llibre va tenir un ràpid èxit i gràcies a ell va guanyar suficients diners per comprar-se la seva pròpia casa.

La ceguesa era, sovint, causada per una malaltia que també era la causa que molts visquessin en pobresa. Hellen va col·laborar en la creació de la Fundació Americana per als Cecs amb l'objectiu d'oferir serveis a altres persones cegues. Va arribar a ser famosa, convidada per molts països i va rebre títols d'Honor de diferents universitats estrangeres.